Vardón sì da descóre, ma ancia da rivà a ‘na conclusión. Par fà calcòssa, par nó lassà massa rebandonàth i nòstre bósch. Se torna fòra i vèci i ne cópa…

\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/
.
\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/

mercoledì 28 marzo 2012

BARBA PIERO, LA VAL BONA, UN FÓNC E UN SFÈLTH RARI...


La ciaminaàda che 'l se féva barba Piero
Barba Piero l’era ‘l barba de me nòno Nani Tavàn. Me nòno Nani l’era del 1908 e barba Piero l’era par fortha un bèl pòc pi vècio. Me conta me mare, e ancia me barba Àndol, che cuan ch’i era in mònt, ‘n te la Thentolìna, barba Piero al dheva ogni tant fin dhò in Cansèi, fin tel Plan de l’Osteria, e po' dho anciamò fin a Tambrùs, par crompà scàtui e talth, ch’i serviva in mònt. I scàtui, pal butìro, e le tàlth, pal formài, i èra fath de lénc de faèr e i li féva i scatolèrs, famosi pròpio par chèl (l’era roba che dhéva a finìla lontàn, fin in America...).


I casòns d'i scatolèrs, dho in ciaf la Val Bona
I scatolèrs, che adéss i é cognossùth par Cimbri e nò pi pal mestiér ch’i féva, i era pòra dhént plena de indhégno, col lénc de faèr i vardàva da fà un po’ de dut, pur da tirà avanti... Cuan che barba Piero al dhèva dhò in Cansèi, al ciapàva ‘l tròi che da la Thentolìna al va su ‘n t’i Fanghi, e po’ davòr de ‘l Thùcol de la Val, par dhi dhò ‘n te la Busa de le sclosìtole. Da unlì, al dhéva fin unlì de la Fontana Aghèr e po’ al se butàva dhò pa la Val Bona, fin abàss. Chéla volta nò l’era arlòis e la dhént la se regolava còl sòl; disòn ch’i 'varà volùt ‘na dhornàda, fra dhi e tornà. Mi me par da imaginàlo, barba Piero, co ‘l dhéva dhò pa la Val Bona: in miéth a ch’i faeròns (Fagus sylvatica) alth fòra de maniera e co’ dut un scur ‘n te chéle buse pléne de péth (Picea abies) e de avedìns (Abies alba). Adéss, ch’i lòcs là i é ritignùth de altissimo valòr naturalistico, tant che l’é in corso un progèto pa’ inserìli drento un elenco de foreste vetuste europee. 
Fonc che destrùth al lénc (Fomes fomentarius)
De chisti cà al é plén...
E l’é pròpio cussì: un al’à pròpio da ‘vé i vòi sfodràth de persiùto, par nò acòrdhesse de che ràtha de bòsch che l’é chel là: al soméa pi a ‘na foresta vergine che a un bòsc de ch’i normài. Drento là l’é dut che cròla e dut che torna a nàsse, co’ un continuo ricambio. Plante enormi rebaltàde che le se dèsfa sul terén e le devénta un grun de patùss, unlà che torna a crésse plantùte de péth e de avedìn. 
Hericium coralloides
E fòncs degradatòrs del lénc infìn che basta, ancia de specie rare (àins fà ai ciatàt ‘l Hericium coralloides, ritignùt ormai raro in Europa parchè rari i é pì i anbienti ch’i pòl ospitàlo (lo ai ciatàt su plante séce in piés de avedìn). E ancia un sfèlth endemico, che ‘l se clama Cystopteris sudetica, che ‘l sfòdra ‘l terén sòte i faèrs.
Cystopteris sudetica
E ‘sto spetàcol unico lo avòn unchì, su la porta de ciasa, théntha pajà biliéti... L’é tanta dhènt da Budòja che n’i sa néncia che ‘l nòstre comùn al ‘riva fin drénto in Cansèi, fin cuàsi dhò abàss sul plan. Pecàdo. Diséve prima, che mi me par da imaginàlo, barba Piero, bèl che ‘l dhéva dhò pa’ la Val Bona. Dhò in ciàf la val Bona l’era, e l’é anciamò i sèncs sul terèn, i casòns d’i scatolèrs, che uncuòi, su Google Earth, i li clama “Casoni Mastellani” (parchè l’èra un thèrto Bonatto Giovanni, vignùt da Roana, che ‘l féva ‘l mastelèr, chisto i lo conta su 'l sito dei Cimbri del Canséi .‘Sta dhént, i era unlì ch’i vivéva e i lavorava, tacàt al bòsc. Chi pòlo mai imaginàsse che ràtha de discorsi ch’i avarà fat fra de lòr, chéla volta, barba Piero e i scatolèrs? E chi sa se l’avarà mai vedùt ‘l Hericium coralloides  o ‘l Cystopteris sudetica? Nò se pòl savé, al dì de ‘ncuòi. Ne basta imaginà che lòr sì ch’i era in ecuilibrio co’ l’anbiente, conpàin d’indiàns: altre che neàltre, in cuàle condithiòns che se sòn ridusùth al dì de ‘ncuòi... me vin da plànde...

2 commenti:

  1. Risposte
    1. Grazie Pastasugo, ma le foto non sono mie, le ho prelevate da internet. Ho provato a legare storia e ambiente, visto che non mancano.
      Tu invece le foto del tuo blog (bellissime) te le fai tutte, immagino...

      Elimina