Vardón sì da descóre, ma ancia da rivà a ‘na conclusión. Par fà calcòssa, par nó lassà massa rebandonàth i nòstre bósch. Se torna fòra i vèci i ne cópa…


\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/
.
\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/

lunedì 2 agosto 2010

La selvicoltura discutùda (e vérta)

La selvicoltura, me par da capì, nó l’é ‘na dissiplìna ferma unlì, sempre compagna. Vói dise che nó esiste rithéte (sistemi de tajà), pareciàth apósta par ogni qualità de bósch, che 'na‘volta ch’i é pareciàth i é validi par sempre. La selvicoltura la varda invéthe da dà le só risposte volta par volta, caso par caso, tignendo cónt de dute le condithións che le se ciata in un therto lóc e in un therto momento. E alòra, ‘sto lavoro de tornà a parecià da nóf, opùr de tornà a confermà al sistema de tajà, ‘l’é destinàt a tornà fòra, ogni tant, sul stéss tòc de bósch.
De recente ai partecipàt a 'na discussión interessante sul ruolo dei bósch cedui drento ‘na gestión multifunthionàl che la se sostìgne.  Chisto l’é stat al 46° Corso de Cultura in Ecologia, organisàt dal dipartimento TeSAF de la Facoltà de Agraria de l’Università de Padova, dal 7 al 10 de dhùin passàt. Diséve prima, da ‘vé seguìt volentiéra al dibàtito fat fra de professórs, rithercadórs, profesionisti e tècnichi sul tornà a considerà – in maniera moderna, tignùt cónt de le cuestións socio-economiche e anbientài – la forma de governo a ceduo del bósch. ‘Na forma de governo che ‘na volta l’era tant pi aplicàda e che uncuói la resta un grun presente in thèrte zone de l’Italia, come par esenpio sui Apenìns. Bèn, la ròba che la me à plasùt de pi del corso, l’è stada chèla da ‘vé vedùt a méte in discussión thèrti schemi rigidi e indiscutibii (i é consideràth come dei dogmi) che par dieséne de ains i à tignùt banco. Me riferìsse a chéla che se pól clamà "mania de l’alto fusto” che saràve chéla tendéntha a considerà come “bósch vèro" chèl de alto fusto e basta, có gran fastìde pa’ ch'i altre bósch (e alòra ancia pa' thèrte qualità de bósch) che n’i é de alto fusto. Mi ai ingrumàt, có dut al témp che sói stat a lavorà ‘n tel Corpo forestàl de la región, ‘na thèrta pratica de le conversións a l’alto fusto dei bósch de faèr de le nostre mónt. Sói alòra restàt maraveàt (pulìdo) dal fato che, nó massa lontàn da nealtre (sul Monte Grapa)*, i apia volùt mantìgne, convinti fòra de maniera, al governo a ceduo del bósch de faèr e i séa là ch’i descór su chè fà pa’ comedà thèrti sbagli fath ‘nte le ultime dieséne de ains par via che ‘l tai nó l’è stat chèl giusto (i à lassàt massa samenthài). Comót póssio spiegà in curt chèl che ai dita? Basta che tòrne a ripète chèl che ai dita in printhìpio: che le rithéte rigide e che nó le cambia mai, se da ‘na banda le ne fai còmet e le ne someà pi sigùre, da chel’altra le pól portàne fòra strada se le aplicón théntha tigne cont de le cuestións socio-economiche, politiche e anbientài che le se ciata ‘ntel lóc e ‘ntel momento che volòn considerà.

(*) in dialèto nó se diss Mont de la Sgnapa

 
‘Nte la fotografia ca sóte: la dhént che partecipava al 46° Corso de Cultura in Ecologia, intant ch’i descór de comót che l’é stat tajàt al bósch de faèr, sui palèrs del Monte Grapa, in comun de Seren del Grapa (Belùn) 


Nessun commento:

Posta un commento