Vardón sì da descóre, ma ancia da rivà a ‘na conclusión. Par fà calcòssa, par nó lassà massa rebandonàth i nòstre bósch. Se torna fòra i vèci i ne cópa…

\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/
.
\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/

martedì 27 luglio 2010

Chista ca nó la ne voleva: ‘na plantàta nóva da giavà

A duth i òmis (e, parchè no, ancia a le fémene) de bòna volontà, propietari o no de bósch, fathe presente ‘na ròba: l’é da móvesse pa’ frenà l’invasión, drénto i nòstre bósch, de ‘na nóva plantàta (nó ne bastava dute chéle altre dhidhànie che avón beldà…). La se clama Spiraea japonica (ma nealtre la clamòn spirea e basta), la fai un bar nò tant grant, e da almanco una dieséna de ains l’é davór slargiàsse ‘nti nostre bósch fòra de maniera. Al’é fàthile cognóssela, basta vardà le fotografie. Nó l'é ’na planta de chèle nostre, l’é stada portada da fòra pa’ doperàla ‘nti giardìns però un póc a la volta l’à tacàt a crésse ancia là pai bósch. Massima n'te ch'i bósch unlà che l’é tant ciarpin blanc, chista porcarìa de plantàta  ca la se slargia an par an cuerdhéndo bièi tòcs de bósch, tant unlà che bat al sól che unlà che l'é miédha ombrìa. Doma unlà che l’é ombrìa completa alòra la fai fadìa a tacà. Come che se pól imaginà, chista plantàta ca i problemi pì gràins i li fai unlà che l’é stat tajàt, cuan che se passa ‘ntun véde e no véde da condithións de ombrìa completa a chèle d’in plén sól. In chiste situathións, liéna la salta fòra de sigùr e po’ la se slargia. Al dan pì grant che la fai al’é che la s-ciafója le plantùte pìthole d’i alberi locài. Unchì de nealtre, le plantùte pìthole de ciarpin blanc, che de solito le vin su come la salata e le cuèrth dut cuant, le se ciata s-ciafojàde da duta ‘na fissiéra de bars de spirea e co’ l’é in ultima le mór. Alòra chista plantàta la fai d’i bièi dans, come che podhéit a capì. Mi ai provàt a fala sparì, su in Ligónt, i ains passàth, però co’ risultati che nó me plass massa. Ai tacàt col giavà i bars completi, co’ le redìs e dut, via pa’ l’invèr. La stajón seguente i bars veci n’i era pì, parchè li ‘véve giavàth, apùnto, e alòra l’é vignùt su duta ‘na starnéta de nóve plantute nassùde da le saménthe che le era ‘n tel terén (‘sta porcarìa de plantàta la fai ‘na strage de saménthe). Me sói ciatàt alòra co’ dut un fiss de plantùte nóve al posto de chèle che avéve giavàt. Par cualche an nó ai pì fat gnént, fin che me sói stufàt da vede l’invasión che la cresséva, e alòra ai cambiàt sistema: tajà i bars d’invèr e via pa l’istàt ‘na paca de diserbante (Glifosate) sui règui frésch che cresséva. Però néncia chisto sistema ca nó ’l me à plasùt massa: al dan che ‘l fai al diserbante su dut al rest de le plantùte del bósch al me soméa massa grant (le viole de cian, chéla specie de strafói mat , le plantute de ciarpin blanc: dut cuant brusàt…). Co l’é in ultima, pense che mièi de dut séa giavà i bars in pléna istàt, prima però ch’i florìsse del dut, cussì nó i riva a fa le saménthe. Fórsi, ripetendo ‘sto lavoro par cualche an de seguito, se rivaràve a contignì l’invasión de 'sta nóva dhidhània. Al’é un problema però: co’ la vita che fón l’é fadìa ciatà ‘l témp e la vója par dhì a fa ‘sti mestiérs barbari.
Comuncue penséve: giavónela via pì che podón.

Nessun commento:

Posta un commento